|
|
Dissabte, 10 de gener
Veient els comentaris calents que aquest parell s'intercanvien a la pàgina del Magnum i al xat, hem pensat que els hi calia un espai propi des d'on alliberar l'electricitat que desprenen. Han promès mantenir un corrent fluid, altern i alternatiu, posar a l'abast de tothom l'interruptor que encén i apaga les passions: llum solar d'amor a correcuita i petita bombeta vermella que els acompanya en aquestes nits llarguíssimes.
Torn d'en Kavafis:
Mail d'anada: De joies.
Kaldejava la teva presència l'habitació. Et tocaves els collarets neguitosa, ara l'un el torçaves i ara l'altre te'l duies a la boca, i les boles de colors dringuejaven com cristallets. No parlaves. Jo et mirava les cames. Aquestes cames que semblen nues encara que les vesteixis amb mitjons o mitges i botes altes. Cames que em fan bellugar arran de terra, a tocar dels teus peus, mirant com, allà dalt, sobre dues columnes ben plantades, t'aixeques tu, Kalda cremant. I encara no parlaves. Quin traç ben escolpit que tenen les teves cames, el tou moldejat i ple, aquests genolls ossuts amb què em ressegueixes les corves de l'espatlla quan ens estem muntant. Tenen quilòmetres de carn perfumada les teves cames, cuixes molsudes, esponjoses, cremant.
Et vaig treure els collarets, Kalda, per vestir-te les cames: un al turmell per fer l'amor zingar, un altre al genoll per fer de brida a la calvacada i l'altre, ai l'altre! el de les pedretes dringants, t'embolcallava la cuixa per fer més sonor l'amor.
Diumenge, 11 de gener
Mail de tornada de la Kalda: De joies
 El dringueig de les perles i cristallets posava música al meu viatge pel teu cos. El començava al teu pit, on el peu es plantava i et temptava la carn. La premia delicadament i, quan la notava tibada, calenta, el feia lliscar lentament per la panxa, fins aturar-lo al melic. I allà el peu s'alçava una mica i iniciava una dansa. Els dits jugaven a fet i amagar amb el foradet, i a embolicar-te els pelets. Fins que el tou, envejós, els desplaçava, per prémer de nou. I quan ho feia, les perles del collaret lliscaven pel taló i et fregaven la pell. I ai!, en aquell moment, quan et llepaven i et pessivaven, la teva panxa es despertava i escoltava atenta el copet de les perletes. I cada toc la tibava i l'enduria més. I aquella dansa no s'aturava fins que em miraves i jo et mirava. I amb els ulls et demanava les teves mans. Volia que em grapegessin la cama. I tu ho feies. Llavors elles lliscaven deleroses cap al peu i, quan topaven amb el turmell enjoiat, l'empresonaven amb la mà i li deien "marcarem el ritme de la dansa".
lasius i neglectus
21:33
|
